València - Mallorca

El mallorca ahir va conquerir el Mallorca la meta psicològica dels 30 punts en el dia que menys s'esperava, i sobretot en el dia que menys ho va merèixer. Hauria estat més just sumar almenys un punt el dia del partit de la visita del Madrid a Palma que no avui. Però el futbol és capritxós i sol castigar el que s'acomoda, i el València es va posar a reposar al poc de començar el segon temps i al final ho va acabar pagant molt car. La xiulada monumental que es van emportar els chés en el seu propi estadi va reflectir la frustració d'una afició que va veure com es deixaven escapar dos punts davant un rival que va fer l'imprescindible per empatar. Dues bones contres aprofitades per N'Sue i Víctor Casadesús van forjar un resultat poc just però no per això poc valorable. L'equip de Joaquín Caparrós va aconseguir el mateix resultat, un empat, que per exemple va recollir el totpoderós Barça al mateix escenari. Una dada que reflecteix la dificultat d'aconseguir alguna cosa positiva al camp del líder de la 'Lliga terrenal', la qual exclou a Madrid i Barcelona.

Probablement no fos la causa principal del mal primer temps, però el tècnic en aquesta ocasió no va encertar en l'onze. Amb les baixes de Tissone i Pina, i el descart del menyspreat Joao Victor, Caparrós va donar entrada al Haste fa dos dies defenestrat Sergio Tejera. Ell, al costat d'un impetuós però ja lent Martí, havien de domar a tota la colla de feres que havia disposat Emery. No ho van aconseguir de cap manera. Amb Parejo i Tino Costa s'assegurava la possessió de la pilota, cosa que va tenir durant tot el partit, i amb Jonas, Feghouli, Aduriz i Soldado, es tenia la enganxada. L'únic taló d'Aquil, la rereguarda, encara que això no seria palpable fins ben entrat el segon temps. El primer va ser un setge constant dels valencianistes. El joc per fora del València, amb incorporacions constants dels laterals Barragán i Jordi Alba, li va donar sempre superioritat davant Càceres i Chico, que van patir fora mida per aturar l'allau d'ocasions per les seves respectives bandes. Els gols van ser dos desgràcies, però ben podien haver arribat en alguna altra de les múltiples ocasions que va crear l'equip local. El primer de Tino Costa, després d'un xut que va rebotar a la cuixa de Nunes, el segon, d'Aduriz, després desafortunada cessió de Tejera i esbojarrat regat d'un Aouate que va deixar el gol en safata al davanter basc.

Res va canviar després de la parada del descans. La vida va seguir igual de cara per l'equip balear, que només podia treure pilotes de la seva àrea i veure com el domini de la pilota era completament valencianista. Fins que els d'Emery, cansats de intentar-ho, van decidir esperar. Es van tirar 5 metres enrere i el Mallorca no ho va desaprofitar. En 9 minuts va mossegar el que no havia fet en els 60 anteriors. Pereira va filtrar una passada a N'Sue (quines coses té el futbol) i l'autor de la rajada de fa unes setmanes finalitzava com ho fan els cracs. El gol va acovardir als locals, als quals els va entrar el tremolor. Ho va aprofitar l'equip vermellenc provant en una altra contra, en aquesta ocasió el que centrava era N'Sue i el que rematava Víctor. L'afició valencianista es rascava els ulls i es pellizcaban entre ells. Mai algú que va proposar tan poc va aconseguir tant premi. I va poder ser pitjor: davant la inoperància dels atacs locals en els últims 20 minuts, a punt van estar 1 Álvaro i després Víctor d'arrodonir la tarda en sengles contres. La defensa de circumstàncies del València va acabar resultant la clau d'un partit en el qual un equip no va guanyar per creure massa superior al seu rival.

El punt aconseguit representa un baló d'oxigen per als mallorquinistes en ple començament del pitjor tram del calendari de Lliga. Començar sumant fa creure que es pot derrotar el renascut Atlètic de Simeone, que es pot conquistar Gijón, i fins i tot, qui sap, donar la gesta davant el celestial Barça. La línia del descens s'amplia a 6 punts i fan que a Son Bibiloni es respiri millor i més fàcilment que fa uns dies. Si fent tan poc es pot treure un punt de Mestalla, ia qui sap.

Mallorca - Osasuna

Faltes, empentes, lluites en el fang, cops de colze ... Tot això i molts més aspectes dels que integren la categoria del infrafútbol es va donar cita al Iberostar Estadi. Per contra, ni ocasions, ni joc, ni tan sols emoció, només concedida per la igualtat al marcador. Osasuna, segurament condicionat per les baixes i amb molts punts al seu marcador general, va venir a Palma a no perdre i és precisament el que va aconseguir. El Mallorca no va ser mai capaç de superar el forrellat que José Luis Mendilíbar havia plantejat. Sergio i Flaño, gairebé insuperables durant tot el partit, van mantenir a ratlla als atacants mallorquinistes, que només van poder superar a Andrés en una jugada de córner que va rematar Nsué. El punt cobra valor per als vermellencs a partir de la derrota del Racing a Vallecas, que permet allunyar el descens a 5 punts. Però que això no impedeixi veure que la realitat de l'equip: els de Joaquín Caparrós juguen a poc o res.

La primera part no mereix ni menció. L'única cosa destacable va arribar en el minut 46 'i vi a partir d'un clàssic de la defensa del Mallorca: la falta de concentració quan s'acosta el descans. En aquesta ocasió va ser Càceres el que no va estar atent a un rebuig i Álvaro Cejudo va marcar en l'únic llançament a porta en tot el primer acte. Una primera part per oblidar i soporífera que feia difícil pensar en una remuntada vermellenca. Molt malament ho havia de veure el mateix Caparrós quan després del descans va asseure a Tissone i Alfaro per donar entrada al desaparegut Tejera i l'avui suplent Tomer Hemed. Calia canviar-li la cara l'troba fora al preu que fos. I en certa manera ho va aconseguir.

L'equip va sortir amb les idees més clares en la represa, i com a mínim es va anar a buscar l'arc contrari, una cosa que no va fer durant els primers 45 minuts. Es va pressionar més amunt i es va buscar forçar la fallada en la sortida de pilota d'un Osasuna que avui ha demostrat que no està en les part alta de la taula per la seva gran desplegament ofensiu, sinó més aviat pel seu bon funcionament a la rereguarda. Després partits com el d'avui, un es pregunta per què Sergio Tejera s'ha passat defenestrat els últims mesos. El català va demostrar ser l'únic de posar una mica d'anarquia, per bé i per mal, en l'avorrit joc del Mallorca. Tampoc se li podia demanar que solucionés el partit amb només 480 minuts en el seu haver aquest curs, però va aportar tocs diferents.

L'únic positiu del partit, al costat de la volta de Tejera, va ser ampliar a 5 punts la distància amb el descens. Res més. Del bon futbol no hi ha notícies. Ni tampoc s'esperen. L'afició somia amb arribar als 44 punts i deixar passar un any més de mediocritat. La sort del Mallorca és la d'estar en una categoria on hi ha equips amb encara més deficiències. La sort del menys dolent és la que empara a la salvació dels mallorquinistes. Sembla poc, però en realitat, en els temps que corren no ho és.