Guanyar
a un rival íntim com el Vila-real, ia sobre fer-ho per 4-0, és un
dels pocs luxes que ara mateix es pot permetre el Reial Mallorca.
L'afició sap que el potencial de l'equip és el que és, sobretot
del centre del camp cap amunt, i per això donar-se un festí així,
creixent des de la defensa, és un premi més que valorable. És cert
que tres dels quatre gols del partit van venir de cap en jugades de
pilota aturada. Però no és menys cert que el Mallorca va ser l'únic
que va buscar incansablement forçar els desajustos en l'àrea de
Diego López, un gran porter que llueix menys per la fragilitat de la
seva defensa. Gonzalo Castro, superb avui, va fer les passades dels
quatre gols i va executar una venjança que l'afició necessitava i
anhelava.
I tot això gairebé sense tenir la pilota. Encara que tampoc ho va voler. Caparrós semblava convençut de la impossibilitat de guanyar-los als de José Francisco Molina al mig del camp, i va optar per centrar-se en defensar i atacar percudint la velocitat de les bandes. Amb ordre, amb cap i sense perdre mai la posició. Per aquest motiu Pina es quedés al banc i Pep Lluís Martí fos el triat per a sortir en l'onze. El mallorquí, ben acompanyat per Tissone, va estar incommensurables en totes i cadascuna de les accions que va executar, ja sobre va arrodonir la feina amb el gol que suposava el 2-0. Els dos primers gols, de Víctor de cap i del susdit Martí, van ser errors estrepitosos de marcatge en un i de Diego López en un altre. El tercer, el de Nunes, va ser més mèrit del bon moviment del portuguès dins de l'àrea groga. Un cop de cap dels que li agraden al central, celebrat amb les ja conegudes espinacs de Popeye.
La golejada la va arrodonir Víctor Casadesús en una contra de llibre proveïda amb l'omnipresent Castro, que va acabar definint el algaidí com ho fan els autèntics killers. Víctor es reivindica, iguala el seu millor registre golejador a la Lliga, a falta de 14 partits per disputar-se, i demostra que ja és un valor consolidat a la davantera vermellenca. No així els seus altres acompanyants a la davantera com Tomer Hemed, que avui ha estat del pitjor de l'equip per la seva poca presència en el joc, o Marvin Ogunjimi, que ni amb el partit decidit des del minut 65, va gaudir de la confiança de Joaquín Caparrós per ni tan sols trepitjar la gespa. La cara positiva, la defensa: Càceres va sorprendre tothom amb el seu bon partit, Martí Crespí va demostrar que mereix estar en les rotacions del lateral dret, i Nunes i Iván Ramis, com sempre són una assegurança de vida. Bones notícies per a l'equip, que s'allunya a cinc punts el descens, es recarrega la plantilla de bones sensacions i aconsegueix que ferides del passat comencin a cicatritzar sobre el terreny de joc. On es juga el futbol, i no als despatxos.
I tot això gairebé sense tenir la pilota. Encara que tampoc ho va voler. Caparrós semblava convençut de la impossibilitat de guanyar-los als de José Francisco Molina al mig del camp, i va optar per centrar-se en defensar i atacar percudint la velocitat de les bandes. Amb ordre, amb cap i sense perdre mai la posició. Per aquest motiu Pina es quedés al banc i Pep Lluís Martí fos el triat per a sortir en l'onze. El mallorquí, ben acompanyat per Tissone, va estar incommensurables en totes i cadascuna de les accions que va executar, ja sobre va arrodonir la feina amb el gol que suposava el 2-0. Els dos primers gols, de Víctor de cap i del susdit Martí, van ser errors estrepitosos de marcatge en un i de Diego López en un altre. El tercer, el de Nunes, va ser més mèrit del bon moviment del portuguès dins de l'àrea groga. Un cop de cap dels que li agraden al central, celebrat amb les ja conegudes espinacs de Popeye.
La golejada la va arrodonir Víctor Casadesús en una contra de llibre proveïda amb l'omnipresent Castro, que va acabar definint el algaidí com ho fan els autèntics killers. Víctor es reivindica, iguala el seu millor registre golejador a la Lliga, a falta de 14 partits per disputar-se, i demostra que ja és un valor consolidat a la davantera vermellenca. No així els seus altres acompanyants a la davantera com Tomer Hemed, que avui ha estat del pitjor de l'equip per la seva poca presència en el joc, o Marvin Ogunjimi, que ni amb el partit decidit des del minut 65, va gaudir de la confiança de Joaquín Caparrós per ni tan sols trepitjar la gespa. La cara positiva, la defensa: Càceres va sorprendre tothom amb el seu bon partit, Martí Crespí va demostrar que mereix estar en les rotacions del lateral dret, i Nunes i Iván Ramis, com sempre són una assegurança de vida. Bones notícies per a l'equip, que s'allunya a cinc punts el descens, es recarrega la plantilla de bones sensacions i aconsegueix que ferides del passat comencin a cicatritzar sobre el terreny de joc. On es juga el futbol, i no als despatxos.
