Mallorca - Osasuna

Faltes, empentes, lluites en el fang, cops de colze ... Tot això i molts més aspectes dels que integren la categoria del infrafútbol es va donar cita al Iberostar Estadi. Per contra, ni ocasions, ni joc, ni tan sols emoció, només concedida per la igualtat al marcador. Osasuna, segurament condicionat per les baixes i amb molts punts al seu marcador general, va venir a Palma a no perdre i és precisament el que va aconseguir. El Mallorca no va ser mai capaç de superar el forrellat que José Luis Mendilíbar havia plantejat. Sergio i Flaño, gairebé insuperables durant tot el partit, van mantenir a ratlla als atacants mallorquinistes, que només van poder superar a Andrés en una jugada de córner que va rematar Nsué. El punt cobra valor per als vermellencs a partir de la derrota del Racing a Vallecas, que permet allunyar el descens a 5 punts. Però que això no impedeixi veure que la realitat de l'equip: els de Joaquín Caparrós juguen a poc o res.

La primera part no mereix ni menció. L'única cosa destacable va arribar en el minut 46 'i vi a partir d'un clàssic de la defensa del Mallorca: la falta de concentració quan s'acosta el descans. En aquesta ocasió va ser Càceres el que no va estar atent a un rebuig i Álvaro Cejudo va marcar en l'únic llançament a porta en tot el primer acte. Una primera part per oblidar i soporífera que feia difícil pensar en una remuntada vermellenca. Molt malament ho havia de veure el mateix Caparrós quan després del descans va asseure a Tissone i Alfaro per donar entrada al desaparegut Tejera i l'avui suplent Tomer Hemed. Calia canviar-li la cara l'troba fora al preu que fos. I en certa manera ho va aconseguir.

L'equip va sortir amb les idees més clares en la represa, i com a mínim es va anar a buscar l'arc contrari, una cosa que no va fer durant els primers 45 minuts. Es va pressionar més amunt i es va buscar forçar la fallada en la sortida de pilota d'un Osasuna que avui ha demostrat que no està en les part alta de la taula per la seva gran desplegament ofensiu, sinó més aviat pel seu bon funcionament a la rereguarda. Després partits com el d'avui, un es pregunta per què Sergio Tejera s'ha passat defenestrat els últims mesos. El català va demostrar ser l'únic de posar una mica d'anarquia, per bé i per mal, en l'avorrit joc del Mallorca. Tampoc se li podia demanar que solucionés el partit amb només 480 minuts en el seu haver aquest curs, però va aportar tocs diferents.

L'únic positiu del partit, al costat de la volta de Tejera, va ser ampliar a 5 punts la distància amb el descens. Res més. Del bon futbol no hi ha notícies. Ni tampoc s'esperen. L'afició somia amb arribar als 44 punts i deixar passar un any més de mediocritat. La sort del Mallorca és la d'estar en una categoria on hi ha equips amb encara més deficiències. La sort del menys dolent és la que empara a la salvació dels mallorquinistes. Sembla poc, però en realitat, en els temps que corren no ho és.